Ikarus (Puig Castellar, Santa Coloma de Gramanet)

Descripció:

Situada a Santa Coloma de Gramenet, al costat de Puig Castellar, a escassos 30 minuts de Barcelona i en un entorn inigualable (Parc de la serralada de Marina), el nostre club té la sort de comptar amb un dels millors vessants quasi-urbans de aquest costat del Mediterrani. Amb un vessant orientat cap al mar (Xaloc) i un altre orientat a l'interior (Mestral) que coincideixen amb els vents dominants de la zona presenta bones condicions de vol pràcticament tot l'any (No es tracta d'un vessant estacional).

Notes sobre els vessants:

Costat Muntanya o Interior:

• És un vessant molt ampli i ben orientat a la majoria de vents del nord (situació aprox.: 305º).
• Sense cap nucli urbà present a la zona de vol. Vistes impressionants amb una visió molt àmplia fins a l'horitzó.
• La seva orientació coincideix amb el vent dominant (Mestral) a la primera part del dia (l'horari dependrà de l'estació, tenint en compte a més els canvis provocats per les diferències entre els horaris d'estiu i hivern).
• L'orientació i l'horari natural d'ús coincideix amb la situació del sol a l'esquena dels pilots.
• Habitualment els vents que es presenten a la zona al matí són forts.
• Normalment menor rendiment que el vessant costat mar, compensat moltes vegades per la força més gran del vent a l'hivern. Cal destacar que el dia que això no es compleix (que n'hi ha) i el rendiment és elevat, aquest vessant és increïble, superant en sensacions el vessant mar.
• Com a resum: Ideal per al vol a l'hivern a primera hora del matí i mentre el vent aguanti. Si no ho fa sempre pots esperar una mica a veure si l'Eolo t'apareix a l'esquena i passar a volar al costat mar. A l'estiu (i més tenint en compte el canvi d'horari) no es fa servir habitualment, ja que normalment el vent gira cap a sud amb la sortida del sol. Encara que és clar, hi ha dies per a tot... D'altra banda, un vessant ideal, sense punts negatius.

Costat Mar:

• Aquest vessant treu el cap sobre Santa Coloma, Sant Adrià i Badalona, ​​amb unes vistes espectaculars amb la Mediterrània de fons.
• És possible el vol de vessant si hi ha prou vent i la seva orientació es troba entre els 90º/100º i 170º/180º, Amb el millor rendiment quan bufa Xaloc.
• L'orientació d'aquest vessant coincideix amb el vent dominant a la segona part del dia (Com abans, l'horari dependrà de l'estació, tenint en compte a més els canvis provocats per les diferències entre els horaris d'estiu i hivern).
• Presenta un gran rendiment fins i tot amb vents fluixos.
• Després del migdia el sol anirà quedant cada cop més a l'esquena del pilot, ideal per evitar enlluernaments.
• Com a punt negatiu: Els cables elèctrics... Sempre davant nostre. De totes maneres, cal puntualitzar que només són una incòrdia al costat dret del vessant, ja que a partir del lloc de posicionament habitual dels pilots i cap a l'esquerra els cables s'allunyen del vessant, alhora que la seva alçada disminueix ràpidament, el que retorna a la zona de vol tota l'amplitud i espai perdut per la seva presència. Un cop t'acostumes a fer els girs al costat dret allunyat dels cables (per altura o distància horitzontal) el problema és mínim i el gaudi del vol assegurat.
• Com a resum: Aquest vessant, per la seva situació i vent dominant, és ideal per practicar el vol sobretot a l'estiu, a partir del migdia i fins a la posta de sol. Durant gairebé tot aquest temps tindràs el sol d'esquena i, si l'Eolo t'acompanya, podràs gaudir del vol. A l'hivern és possible que comencis al matí volant a l'altre vessant ia mig matí hagis de canviar-te a aquest per seguir volant: Avantatges de tenir dues orientacions a la mateixa localització.

L'aterratge:

Cadascú té les seves tècniques per bregar amb aquest difícil moment en què el model deixa d'estar a l'aire per passar a estar estacionat a terra. Igual que en la major part de vessants Mediterranis no es pot dir que aquest sigui un dels punts forts d'aquesta. El més habitual (per ara) és utilitzar el vessant interior per fer els aterratges (almenys amb els models que disposen de flaps), ja que presenta més espais oberts (i també menys pedres) que el vessant mar. Amb els models de porex i ales volants l'aterratge és menys complicat (bàsicament perquè són menys propensos als trencaments i el pes i la inèrcia en l'aterratge també són menors). Potser la zona més clar i amb menys risc per aterrar sigui la presentada en aquesta fotografia (almenys aquesta és la meva zona preferida):

Un handicap a tenir molt en compte és la realització anual d'un exhaustiu tallafocs a banda i banda del vessant, normalment efectuat a finals de primavera. La pràctica totalitat dels matolls, esbarzers i herbes són eliminats, deixant a la superfície la part més dura del terreny. La vegetació no sol recuperar-se del tot fins a l'arribada de la tardor, el que dificulta l'aterratge dels models. Els avions més afectats són normalment els grans i cars velers de competició F3F d'ala buida. Convé disposar d'algun model de batalla per poder practicar durant aquest temps.